L’assignatura de Macroeconomia requereix una feina continuada i constant, atès que la matèria és acumulativa. Els continguts que s’hi tracten estan estretament relacionats, i s'ajunten al final del curs per construir un model global integrat per les distintes parts desenvolupades al llarg de l’assignatura. El risc més gran que això suposa és que els alumnes en quedin despenjats i no puguin seguir-ne les explicacions.

L’objectiu és que els estudiants prevegin que durant el curs s’han de preparar per ser capaços de córrer una marató (prova final d’avaluació global) quan s’acabin les classes. Les proves, que són voluntàries i no comporten cap tipus de qualificació (cap nota, però sí avaluació), són l'entrenament per poder afrontar amb garanties aquest repte final majúscul.

Els resultats preliminars mostren una baixa i decreixent participació en les activitats proposades. L'explicació rau en el fet que els alumnes no troben incentius a participar-hi si no hi veuen una recompensa immediata en forma de nota, per bé que admeten que realitzar-les sí que suposa un rendiment a mitjà termini, ja que els prepara millor per a les diferents proves d'avaluació. Ara bé, tot i no fer les tasques de treball autònom, reclamen una quantitat més gran d'exercicis i preguntes resoltes amb vista a preparar l'examen (de manera passiva).