Vet aquí que una vegada hi havia, en un horitzó ja molt llunyà, un escenari on els alumnes rebien classes magistrals i se'ls avaluava amb un únic examen final i una recuperació. Des d'aquest punt de partida fins ara, hem anat transformant tant el model d'aprenentatge com la manera d’avaluar-ho. L'experiència que volem compartir es correspon amb les modificacions fetes a l'assignatura d'economia industrial per avançar des d'una avaluació sumativa cap a una avaluació formativa. Aquest procés ha estat gradual, amb passes petites i l'ús de l'assaig i error, sempre en un estat de canvi i adaptació. Ara, amb la irrupció de la intel·ligència artificial, cal repensar-ho tot i reflexionar molt més sobre els instruments a emprar i com introduir-la a les classes!

El primer pas del canvi va ser plantejar-nos quines competències havien d'adquirir els alumnes per millorar la seva ocupabilitat, i quines d’aquestes es podien assolir en aquesta assignatura d'acord amb el pla d’estudis. A continuació, farem una reflexió de quina seria la millor manera per adquirir-les, quins instruments utilitzar i com desenvolupar les activitats. Aquest punt és el més complex i requereix una feina constant, ja que tant els alumnes com l’entorn evolucionen contínuament.

També vam posar un gran èmfasi en la retroalimentació. Quin sentit té assenyalar al final de curs que l’alumne no ha arribat als objectius? Cal treballar al llarg de tot el curs. Finalment, compartirem alguns resultats de les diferents experiències.